(De Joanne Nesbit)
Independentment que algú consideri Hillary Clinton una presidenta en potència, tothom reconeixerà que la seva candidatura és una fita social. Només cal recordar que les dones tenen el dret constitucional de votar des del 1920. Fins i tot, la pròpia mare de la candidata va néixer abans que les dones poguessin fer ús d’aquest dret.
Ja s’ha recorregut un llarg camí des dels primers temps de la llei constitucional d’Illinois. La llei situava les dones en una “llista negra”, on s’incloïa les persones que tenien denegat el sufragi. Aquest grup era, en paraules textuals, “els idiotes, els llunàtics, els pobres, els criminals i les dones”.
Les sufragistes van dirigir la nació endavant, i líders com Elizabeth Cady Stanton, Lucy Stone i Julia Ward Howe són recordades per les seves contribucions als drets de les dones. Malgrat això, sovint oblidem els esforços de centenars de dones anònimes que van ajudar a construir el moviment sufragista femení.
A més, també acostuma a oblidar-se una de les seves armes més efectives: els llibres de cuina.
L’any 1848, dones implicades amb la seva situació femenina van reunir-se a Nova York a l’edifici Seneca Falls, amb l’objectiu de discutir sobre els seus drets i les condicions socials, civils i religioses en les quals vivien. La trobada és considerada el començament del moviment sufragista femení. Cap al 1870, algunes dones preparaven enormes basars i fires per tal de suporta, econòmicament i ideològicament elque comportava lluitar per aconseguir el dret de vot. Temps després, el 1886, publicar-se “The Woman Suffrage Cook Book of 1886” (El llibre de cuina del sufragi femení), per vendre’s en molts d’aquests mercats. El mètode de la novel·la funcionava prou bé. La gent, que mai havia sentit parlar del moviment sufragista, va apropar-se a les fires, empesos, sobretot, per la curiositat de saber quin tipus de dones serien capaces de fer pública obertament la defensa dels seu interessos.
El camí a la 19a esmena, que va assegurar a les dones el dret Constitucional de votar, va ser llarg i sovint decebedor. Però va haver-hi petites victòries al llarg del camí. El 1875, Michigan va concedir el sufragi femení en qüestions escolars. Cap el 1887, a Kansas, les dones podrien votar a les eleccions municipals. Les dones de Utah i Idaho van aconseguir el ple sufragi el 1896. I l’any 1892 va dur-se a terme la primera elecció nord-americana presidencial en la qual algunes dones votaren legalment.
No va haver-hi dones passives, ja que lluitaven per allò que creien que els feia ser ciutadanes de ple dret. Un exemple d’això, és que el 1916 la militant més important de d’aquestes organitzacions femenines va encadenar-se a la tanca de la Casa Blanca. Però les dones també van seguir produint llibres de cuina “pro-sufragi” per veure units els seus interessos.
Molts d'aquests llibres de cuina es troben a la Universitat de Michigan Longone a l’arxiu d'Història americana Culinària de la Biblioteca Clements. Cada llibre de cuina és únic, però tots contenen elements inspiradors i al·legats d'autors, poetes, i funcionaris polítics: des d'Abraham Lincoln fins als governadors d’Arizona i Califòrnia.
Per exemple, "The Holiday Gift Cook Book" (El llibre de cuina del regal de les vacances) de 1981 ofereix entre cogombre i puding de taronja, aquesta cita del seu autor John Greenleaf Whittier: "Durant cinquanta anys he estat a favor del sufragi de les dones. Mai he sigut capaç de trobar una bona raó per negar-lo".
"Pots and Politics" (Olla i política) publicat per l’assemblea partidista política de les dones de l’estat de Washington el 1976, va revifar un eslògan d’un llibre del 1908: “Netejar la política – triar dones. Al món hi ha un lloc per a la dona"
Finalment, el congrés va aprovar l'esmena constitucional a favor del sufragi femení amb un estret marge el 1919. Aquesta esmena va ser ratificada pels estats l'agost de 1920.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada